Què
és l’aprenentatge? Com aprenem? Per què recordem algunes coses quan, en canvi,
n’hi ha d’altres que no aconseguim retenir a la memòria?
Com es pot afavorir la reflexió, estimular la comprensió i, per tant, millorar
el procés de l’aprenentatge? Què és ensenyar i com es fa?
S’entén
la paraula ‘aprenentatge’ com a qualsevol canvi en la conducta, del qual no es
relaciona amb la maduració natural del subjecte sinó que és a causa directa de
la seva experiència amb el món i el que l’envolta. L’aprenentatge és el
resultat de la reflexió i provoca un canvi en el comportament precisament
perquè la memòria desa allò après per a reutilitzar-ho en el futur. Ja que el
nostre cervell no està creat per a reflexionar, ho evitem quan ens és possible i
ens refiem de la memòria per resoldre problemes.
El
resultat de fer servir la memòria, però, és que certes tasques que repetim
moltes vegades es tornen automatitzades, fins i tot les que en un principi
requerien un alt grau de reflexió. Això no obstant, ens agrada resoldre
problemes, sempre quan no siguin ni massa difícils ni massa fàcils, perquè
proporciona satisfacció en forma d’una dosi petita de dopamina. D’aquesta
manera, ens atreu la idea d’intentar solucionar un treball cognitiu perquè
l’obtenció de resultats dóna plaer.
Per
la seva banda, la memòria està dividida en dues parts: la memòria de treball i
la memòria a llarg termini. La memòria de treball, sovint comparada amb la
memòria RAM d’un ordenador, és el lloc de la consciència i l’emmagatzematge a
curt termini. Té un espai limitat i és el lloc de treballar, pensar i
reflexionar. La memòria a llarg termini és el lloc d’emmagatzemar tot els
coneixements i experiències. Si tornem al paradigma de l’ordenador, seria com
el disc dur, però en aquest cas no té un límit de capacitat. Tot allò guardat a
la memòria a llarg termini queda fora de l’abast de la consciència, com si fos
un gran arxiu, fins que sigui buscat, recuperat i passat a la memòria de
treball.
Per
tant, la reflexió té lloc quan una cosa percebuda de l’entorn es combina amb alguna
informació guardada a la memòria a llarg termini. És a dir, l’aprenentatge és
estimulada quan rebem un input des de
fora que pot ser relacionat a la memòria
de treball amb quelcom que sabem amb anterioritat. Per això, com més que hom
sàpiga sobre el món i les coses, és a dir, com més coneixement tingui, més
fàcil li serà aprendre. Això resulta indispensable per al sistema ensenyament-aprenentatge,
ja que planteja un mètode de treball cognitiu que ajudarà el subjecte a assolir
els objectius proposats.
