ANÀLISI LEXICOMÈTRICA I

INTRODUCCIÓ

    En vistes a les últimes eleccions municipals, he decidit analitzar el contingut de dos blogs ben diferents, de dos polítics locals de la ciutat de Girona. Es tracta d'analitzar els últims deu posts de cada blog durant el període previ a les eleccions.

    Per raons ideològiques he triat dos personatges força diferents, per no dir oposats, amb el doble objectiu de analitzar amb detall el llenguatge que fa servir cadascú, d'una banda, i de comparar les publicacions dels dos polítics a nivell lexicomètric, de l'altra.

    El primer blog és d'en Jordi Navarro, regidor en funcions de la CUP a l'Ajuntament de Girona. Navarro va ser el cap de la llista del seu partit en les eleccions del 2011 i des de llavors ha estat una de les figures més actives i prominents en el moviment d'esquerres a Girona. L'adreça del seu blog és: http://elblocdenjordinavarro.blogspot.com.es/

    El segon blog és de la Concepció Veray, cap de llista i alcaldable del Partit Popular de Catalunya en les últimes eleccions municipals. Veray és diputada per Girona al Congrés dels Diputats i Portaveu a l'Ajuntament de Girona del PPC. L'adreça del seu blog és: http://www.concepcioveraycama.com/

    En els següents posts començaré l'estudi lexicomètric amb l'ajuda del programa informàtic AntConc.

Com les tecnologies digitals modifiquen els processos de lectura-escriptura

Els blogs i les xarxes socials estan modificant els processos d’escriptura perquè el tipus d’espai de publicació que concedeixen n’és un d’autoedició, en el qual l’autor escriu, dóna format i publica sense necessitat d’intermediaris. Per això, el context local resulta molt important en el discurs de la blogosfera. Els escriptors poden expressar i opinar sobre les coses que els afecten directament i buscar suport entre els membres de la seva pròpia comunitat. Veiem, doncs, que el text és el mitjà expressiu predominant, tot i que no s’ha d’oblidar la naturalesa multimèdia d’Internet. L’escriptor pot incorporar imatges –com a complement expressiu o simplement com a decoració-, fotos o vídeos per tal reforçar les idees expressades en el text. 

A l’hora de publicar en un blog, l’escriptor es deixa ben obert perquè els lectors, generalment desconeguts, li diguin què en pensen del post, element que no existia amb les publicacions tradicionals com els diaris, revistes o llibres. Pot acabar convertint-se en una pàgina molt consultada, tant per persones que els agrada com per altres que no els agrada gens. Tanmateix, els bloguers encara posseeixen alguns privilegis que els permeten controlar el feedback dels lectors. L’autor pot configurar el blog per tal de no acceptar comentaris en absolut, bloquejar els lectors no desitjats o esborrar els comentaris amb els quals no està d’acord. Aquestes eines de control del públic, cal dir, no són gaire comunes i en la majoria dels casos els bloguers no les fan servir.

Els blogs i les xarxes socials estan modificant els processos de lectura perquè el lector es converteix en un consumidor solament de la informació que realment desitja llegir. Quan compres un diari, per exemple, estàs limitat als articles i les opinions que ofereix. Amb els blogs, en canvi, el lector és lliure per buscar una temàtica o un escriptor en concret. Es pot trobar blogs de tots els temes imaginables, en totes les llengües possibles i pots buscar els que t’interessen a tu. A més, poden aportar idees alternatives a la història oficial que altres mitjans no ofereixen. Amb aquest canvi de paradigma, un dels efectes més importants és el fet que molta gent ja no està disposada a pagar per a informació. El creixement de la informació en hipertext, els blogs i els diaris digitals han creat un lector nou que espera trobar el que està buscant immediatament i de forma gratuïta.

Això no obstant, el lector també és més obert a deixar-se anar i viatjar per les autopistes de la informació quan troba un blog que li agrada. Si confia en l’autor és probable que també confiï en els seus suggeriments en forma d’hipervincles cap a altres blogs o pàgines web externs. Com molt bé diu Enric Gil, “els enllaços constitueixen un capital social de primer ordre que permet concebre la blogosfera com un conjunt de textos interrelacionats.”

Navegació per hipertexts en línia 3

"The Body" - Shelley Jackson: http://www.altx.com/thebody/body.html

    The Body (El Cos), de Shelley Jackson, és sens dubte un dels millors hipertextos en línia disponible avui dia. Si es té en compte que va ser escrit l'any 1997 encara té més valor, sobretot quan es compara amb altres obres de ficció en hipertext que són més recents i bastant menys atractius.

    La pàgina principal és el dibuix d'un cos femení en blanc i negre. Diverses parts del cos estan ressaltades amb el seu nom escrit al costat. Cada quadrat és un enllaç que porta el lector a una pàgina diferent en què l'autora explica íntimament alguns relats sobre la part del cos seleccionada.

    Els textos són molt variats tant en llargada com en estructura. Alguns són històries o records, mentre n'hi ha d'altres que són poesia. El que tots els textos tenen en comú és el fet de contenir enllaços vinculats amb altres parts del cos. Els enllaços són paraules marcades de manera típica, de color blau i subratllades.

    D'aquesta manera, el lector pot llegir sobre una part del cos i després triar un enllaç (sovint hi ha més que un) per tal de seguir una història personalitzada. El contingut és molt interessant i l'autora m'ha sorprès amb altes dosis d'humor i sinceritat.

    Una vegada que el lector comença el viatge hipertextual pel cos, però, no pot triar qualsevol text sinó ha de decidir entre els enllaços donats. Tampoc no es pot tornar a la pàgina principal i al cap d'una estona m'he sentit en mig d'un laberint del qual no havia sortida. Trobo a faltar un índex o barra de navegar per tal de tornar a la imatge del cos. D'aquesta manera, es podria triar els textos que més interessen en comptes d'haver de seguir les limitades opcions donades. Tanmateix, és una obra fantàstica i molt divertida.

Navegació per hipertexts en línia 2

"These Waves of Girls" - Caitlin Fisher: http://www.yorku.ca/caitlin/waves/

    La primera pàgina fa servir una imatge del cel en moviement i l'audio d'una noia (o més d'una) rient. Passat uns segona passa automàticament a la pàgina principal. Si passem el ratolí per sobre la imatge de la paraula "Listen" (Escoltar), apareix un índex amb diversos hipervincles organitzats per temes.

    Al clicar sobre un tema s'obre una pestanya nova en el navegador amb un text. El text, per la seva banda, també està ple d'hipervincles que porta el lector cap a altres textos dins del mateix tema. Alguns textos estan acompanyats per audio (bastant molestos) i altres tene imatges que també serveixen d'enllaços. A l'esquerra de la pantalla hi ha un índex amb els títols de les obres del tema. Des de l'índex també es pot tornar a la pàgina principal.

    Personalment, no m'agrada gens aquest hipertext. És avorrit i resulta massa fàcil confondre's entre tants enllaços. No sembla haver-hi hi ha cap ordre i els textos no estan relacionats (a penes) entre ells. El format és antic i simple, mentre la tipografia i les imatges són bàsics.

Navegació per hipertexts en línia 1

"Data diaries" - Cory Arcangel: http://archive.turbulence.org/Works/arcangel/

    Fem un 'clic' sobre la imatge del títol de l'obra a la pàgina principal i ens anem cap a una segona pantalla on podem triar entre dues opcions. En primer lloc, hi ha un hipervincle cap a la introducció la qual explica les arrels tant de l'autor del hipertext com de l'obra en si. En segon lloc, es pot clicar sobre "Watch Movies" (Veure Pel·lícules), hipervincle que ens portarà al contingut principal del hipertext. La tipografia és molt simple, fent servir un font que imita l'escriptura a mà, i tota la pàgina és en blanc i negre.

    Quan triem el segon hipervincle estem transportats cap a una altra pantalla força semblant a l'anterior, només que ara tenim l'opció de veure les pel·lícules o bé en color o bé en blanc i negre. A la propera pantalla (a sota) podem escollir la data desitjat mitjançant els dibuixos amb text. Quan decidim la data es fa 'clic' sobre la imatge a baix a la dreta i apareix una finestra amb l'audiovisual corresponent a aquell dia (amb el meu ordinador no he pogut comprovar el contingut per raons informàtiques).

    És una manera divertida i original de compartir i difondre la informació d'un diari personal. Tanmateix, trobo que la interfície és bastant simple i massa antiga. Té la gràcia de fer servir les noves tecnologies, però com a hipertext no supera en absolut l'abast d'un text en paper. Encara que sigui del 2002, és ja molt passat de moda pel que fa a la interactivitat i el disseny és poc cridaner.

Idees principals d''Hipertexts de ficció'

    Hi havia autors que imaginaven poder escriure històries en hipertext i aprofitar dels avantatges que oferia abans que s'inventés la manera de fer-ho. No va ser fins el 1982, quan es va fundar la companyia de software Eastgate Systems, que existís una eina per escriure lliurament en hipertext.

    Un dels fundadors va ser Michael Joyce, autor de Afternoon, A Story, conegut ara com a hiperficció clàssica, publicat el 1987. Afternoon consisteix a 539 pàgines i 951 enllaços entre ells. Hi ha múltiple camins de lectura de manera no lineal, encara que el lector pot seguir unes rutes "per defecte" establertes per l'autor. Així mateix, el lector pot triar paraules clau (ancoratges) que el portarà a un altre lloc, seguint un camí distint.

    És important remarcar que en aquesta obra els enllaços no són marcats. Quan el lector clica sobre una paraula no sap si va per un camí relacionat amb la paraula o si segueix la ruta per defecte. Després, tanmateix, el lector pot veure tots els enllaços de la pàgina anterior i triar si tornar, triar un altre o seguir endavant.

    Una altra característica per destacar d'Afternoon és la incorporació dels enllaços condicionants. Són enllaços que apareixen després d'haver llegit un fragment de text en particular, o be alguns que desapareixen pel mateix motiu. La raó per la seva introducció és per mantenir la coherència de la història i assegurar que el lector recorri uns mínims de fragments abans de poder avançar.

    El que distingeix Afternoon de les altres narratives d'hiperficció és el fet que no hi ha una única solució de la història. A més, hi pot haver variacions d'una mateixa història a causa d'una trama distinta, és a dir, amb salts en el temps cap endavant i cap enrere. Els fragments de text que poden ser llegits aleatòriament (en diversos context, però mantenint el sentit) permeten aquestes variacions gràcies a l'ambigüitat i, sobretot, el desig del lector d'entendre la història.

    En aquest tipus de literatura hipertextual el lector no és el coautor. El lector influeix en l'ordre de la trama i en la narració, però no en l'escriptura. Segons Koskimaa, Afternoon tampoc no és una narrativa, sinó un text ergòdic, ja que l'obra té un principi i una fi, però cal que el lector inverteixi més esforços par arribar-hi.

Resum de la tesi doctoral de Raine Koskimaa sobre la literatura digital, publicat a Borràs, L. (ed.) (2005). Textualidades electrónicas. Nuevos escenarios para la literatura. Barcelona. Ed. UOC.

Idees principals d''Escriptures Digitals'

    S'ha argumentat que l'escriptura hipertextual permet la participació del lector, qui esdevé coautor o lectoautor, mitjançant l'acció d'afegir comentaris, context o altres formes de text. Tanmateix, quan comparem l'escriptura amb l'oralitat veiem que el receptor no té les mateixes possibilitats. En la comunicació oral el receptor pot dialogar, preguntar, participar i tornar a explicar la història de manera distinta, mentre el lector d'una història d'hipertext esdevé el lectoautor sense possibilitats d'escriure. En tot cas, la literatura hipertextual permet la participació del lector i, com el llibre en paper, no arranca sense la seva col·laboració. Resulta importantíssim, doncs, el nivell de la interactivitat del text.

    Pel que fa a les estructures d'organització de l'escriptura hipertextual, cal destacar la dendrítica-circular (o arborescent-circular) la qual fa servir una interfície principal per tal de moure d'un node a un altre. Aquesta interfície és la més tradicional i consisteix a una pantalla d'inici des d'on es pot arribar a les altres parts. Una segona estructura és la polidendrítica (o multiarborescente), que permet canviar de posició des de qualsevol lloc sense haver de tornar al principal. N'existeixen d'altres, però el que és cabdal és utilitzar el més adequat segons el producte. Pot haver-hi variacions en la tipografia, l'ús d'imatges o canvis en les dicotomies tradicionals (d'esquerra a dreta, des de dalt cap a baix etc.). L'hipermèdia també facilita la comunicació d'informació fins fa poc gairebé impossible de resumir o posar a l'abast del gran públic, com ara obres històriques o religioses.

Quant a la literatura hipertextual, dóna al lector el poder de transformar la història. L'hipertext està desmuntant la narrativa tradicional perquè fa replantejar la seqüència sota un paradigma de la "llibertat controlat". Per a què l'experiència hipertextual sigui positiva, cal que l'autor creï un espai amb el qual el lector pugui establir una relació potent, i l'escenari ha de permetre el desenvolupament adequat dels personatges. La clau és la creació d'un entorn en què l'espai, el temps i l'emoció dels personatges fusionen conjuntament amb la interactivitat per tal de donar al lector una experiència que seria impossible aconseguir mitjançant una narrativa tradicional. Això no obstant, les limitacions de la narrativa interactiva, és a dir, el software actual, els condicionants d'internet, la falta d'inversió econòmic i la creativitat dels autors, sovint no faciliten la seva producció.

Virgilio Tortosa (ed) (2008). Escrituras digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual. Alicante. Publicaciones Universidad de Alicante.

Comunicació/escriptura/llenguatge hipertextual

    L’escriptura ha servit per tal de transmetre coneixements en forma d’una exposició o explicació. Es fa servir la organització paratextual per facilitar la lectura i “desencadenar (les) operacions mentals interpretatives” (Séré: pàg. 123) dels lectors. El paradigma del paratext contínua actualment en el document hipertextual, com també en els textos en paper. Tanmateix, suposa una participació activa i l’ús d’estratègies d’interactivitat per tal d’estimular les operacions mentals i construir el coneixement. L’aprenentatge, doncs, es realitza mitjançant explicacions explícites i a través de definicions i aportacions noves. I, com s’ha vist, cal activar sabers implícits mitjançant conceptes coneguts, il·lustracions o imatges.

    Tal i com l’escriptura ha evolucionat cap a formes hipertextuals, el llenguatge també es mou cada cop més cap al paradigma hipertextual. Dins aquest marc, s’ha creat un nou llenguatge multi-direccional, en què el llenguatge tècnic es torna quotidià (sense cap problema podem parlar de xips, xats o gigabytes) i el llenguatge banal s’aplica i s’utilitza en l’escriptura (paraulotes o grolleries). A més, destaca la incorporació i ús d’altres llengües, sobretot la introducció de l’anglès, a tots els nivells de la societat, gràcies a l’adopció de noms propis relacionats amb les noves tecnologies (ADSL, mail o web).

   Si bé la comunicació interpersonal tradicionalment havia estat marcada per l’expressió oral, avui en dia la comunicació també es mou en l’àmbit escriptural de les noves tecnologies. De fet, a penes es parla, s’escriu mitjançant els correus electrònics, els xats, els missatges curts del mòbils o altres plataformes. Aquestes aplicacions no només han facilitat la comunicació escrita, sinó que també han donat lloc a l’ús de llenguatge hipertextual en la vida diària a través d’abreviatures, imatges o altres presentacions que substitueixen les paraules (a10 [adéu], emoticones etc.).

    A canvi de l’oralitat, l’escriptura porta un desfasament del temps entre la producció i la recepció, permet la repetició de la lectura i es pot organitzar. És nolineal i demana l’ús del canal visual. Les noves tecnologies creen nous llenguatges i comportaments pel que fa la comunicació entre l’usuari i els altres. Esdevenim hipertextuals a mesura que ens adaptem a les eines tecnològiques. Fem servir ordinadors, tauletes o telèfons mòbils i comuniquem a través dels missatges o les xarxes socials. El llenguatge hipertextual, com a qualsevol llenguatge, té una dimensió simbòlica que ens afecta i configura el nostre pensament i conducta.