Per què es passa al paradigma hipertextual?

La raó principal perquè es passava al paradigma hipertextual era per abordar el problema, d’una banda, d’haver-hi gran quantitats d’informació publicada i, de l’altra, de no tenir cap mena de sistema que facilités la seva agrupació, integració i fàcil accés. A més, el context del món durant els anys seixanta, com a societat d’informació, demanava la creació d’una tecnologia que ajudés els usuàris a organitzar, compartir i actualitzar la producció d’informació. Es creia que com més informació es tenia, millor seria el món com a conjunt. Segons Engelbart, un sistema que millorés les possibilitats intel·lectuals dels humans en seria un que permetés la interacció de la tecnologia, el llenguatge i la metodologia.

El paradigma lineal no podia respondre a aquestes demandes per diverses raons. En primer lloc, no concordava amb el moviment del pensament humà i, per tant, no facilitava un ús adequat alhora de treballar amb la informació. Després, la seqüència lineal imposava als lectors una única manera de recórrer el text i no deixava marge per l’organització o l’enllaçament entre textos. Finalment, l’actualització i la difusió de les escriptures tenia un cost econòmic i la publicació en tenia l’inconvenient de tardar un temps en realitzar-se. L’hipertext, en canvi, no multiplica la informació sinó que ofereix versions diferents del mateix text. Això es fa realitat a través de l’activació de diferents recorreguts i té en compte les estratègies individuals dels lectors.