El sistema ensenyament-aprenentatge

Què és l’aprenentatge? Com aprenem? Per què recordem algunes coses quan, en canvi, n’hi ha d’altres que no aconseguim retenir a la memòria? Com es pot afavorir la reflexió, estimular la comprensió i, per tant, millorar el procés de l’aprenentatge? Què és ensenyar i com es fa?

    S’entén la paraula ‘aprenentatge’ com a qualsevol canvi en la conducta, del qual no es relaciona amb la maduració natural del subjecte sinó que és a causa directa de la seva experiència amb el món i el que l’envolta. L’aprenentatge és el resultat de la reflexió i provoca un canvi en el comportament precisament perquè la memòria desa allò après per a reutilitzar-ho en el futur. Ja que el nostre cervell no està creat per a reflexionar, ho evitem quan ens és possible i ens refiem de la memòria per resoldre problemes.

    El resultat de fer servir la memòria, però, és que certes tasques que repetim moltes vegades es tornen automatitzades, fins i tot les que en un principi requerien un alt grau de reflexió. Això no obstant, ens agrada resoldre problemes, sempre quan no siguin ni massa difícils ni massa fàcils, perquè proporciona satisfacció en forma d’una dosi petita de dopamina. D’aquesta manera, ens atreu la idea d’intentar solucionar un treball cognitiu perquè l’obtenció de resultats dóna plaer.

    Per la seva banda, la memòria està dividida en dues parts: la memòria de treball i la memòria a llarg termini. La memòria de treball, sovint comparada amb la memòria RAM d’un ordenador, és el lloc de la consciència i l’emmagatzematge a curt termini. Té un espai limitat i és el lloc de treballar, pensar i reflexionar. La memòria a llarg termini és el lloc d’emmagatzemar tot els coneixements i experiències. Si tornem al paradigma de l’ordenador, seria com el disc dur, però en aquest cas no té un límit de capacitat. Tot allò guardat a la memòria a llarg termini queda fora de l’abast de la consciència, com si fos un gran arxiu, fins que sigui buscat, recuperat i passat a la memòria de treball.

    Per tant, la reflexió té lloc quan una cosa percebuda de l’entorn es combina amb alguna informació guardada a la memòria a llarg termini. És a dir, l’aprenentatge és estimulada quan rebem un input des de fora que pot ser relacionat  a la memòria de treball amb quelcom que sabem amb anterioritat. Per això, com més que hom sàpiga sobre el món i les coses, és a dir, com més coneixement tingui, més fàcil li serà aprendre. Això resulta indispensable per al sistema ensenyament-aprenentatge, ja que planteja un mètode de treball cognitiu que ajudarà el subjecte a assolir els objectius proposats.

L'hipertext i els canvis socials

Són molts els canvis socials provocats per la implantació del paradigma hipertextual. Un dels impactes que les comunicacions en línia ha tingut en les nostres estructures mentals és l’anomenat connectivitat. Podem accedir a las autopistes de la informació o desconnectar-nos-en sense afectar la integritat del sistema en absolut.

A més, hi ha hagut una transformacions en els conceptes de l’espai i el temps pel que fa a les comunicacions mitjançant la internet. La informació és assequible en qualsevol moment i des de gairebé qualsevol lloc. Al contrari a altres mitjans com la televisió o la ràdio, el temps és no lineal i instantani. Per a les noves generacions de la nostra societat de coneixement, és totalment inimaginable la idea de no tenir accés a la informació de forma immediata i lliure.

Quant a l’espai físic, indissociable dels texts de llibre, els documents de la internet són virtuals. No són enlloc alhora que siguin per totes les parts. Endemés, un mateix contingut està disponible per a molta gent alhora sense perillar la seva totalitat. Les funcions de l’hipertext també possibilita l’actualització contínua i constant dels blocs de contingut compartits, a més de la immediatesa de la seva publicació. D’altra banda, hi ha una llibertat total de navegació facilitada per l’aparent ventall il·limitat d’informació.

Per què es passa al paradigma hipertextual?

La raó principal perquè es passava al paradigma hipertextual era per abordar el problema, d’una banda, d’haver-hi gran quantitats d’informació publicada i, de l’altra, de no tenir cap mena de sistema que facilités la seva agrupació, integració i fàcil accés. A més, el context del món durant els anys seixanta, com a societat d’informació, demanava la creació d’una tecnologia que ajudés els usuàris a organitzar, compartir i actualitzar la producció d’informació. Es creia que com més informació es tenia, millor seria el món com a conjunt. Segons Engelbart, un sistema que millorés les possibilitats intel·lectuals dels humans en seria un que permetés la interacció de la tecnologia, el llenguatge i la metodologia.

El paradigma lineal no podia respondre a aquestes demandes per diverses raons. En primer lloc, no concordava amb el moviment del pensament humà i, per tant, no facilitava un ús adequat alhora de treballar amb la informació. Després, la seqüència lineal imposava als lectors una única manera de recórrer el text i no deixava marge per l’organització o l’enllaçament entre textos. Finalment, l’actualització i la difusió de les escriptures tenia un cost econòmic i la publicació en tenia l’inconvenient de tardar un temps en realitzar-se. L’hipertext, en canvi, no multiplica la informació sinó que ofereix versions diferents del mateix text. Això es fa realitat a través de l’activació de diferents recorreguts i té en compte les estratègies individuals dels lectors.

Definicions d'Hipertext

Estic descobrint poc a poc el món de l'hipertextualitat i fins i tot m'atreveixo a fer-ne una definició (per molt que no sigui del tot encertada).

L'hipertext és informació i documentació electrònicament emmagatzemada, organitzada de manera no-lineal en blocs de text, enllaçats i connectats entre si. L'hipertext pot ser o bé informació textual, visual, animada o sonora. L'experiència hipertextual, a través d'un ordenador o altra dispositiva, dóna al lector l'opció de moure's activament per diversos nivells d'informació de manera multilineal o multiseqüencial.

Els documents hipertextuals són peces d'informació, conegudes com a nodes. Són intreconnectades a través de mecanismes d'associació i són accessibles a partir de les relacions amb altres documents. El lector viatja d'hipertext a hipertext, de node a node, mitjançant les relacions pertinents de forma lliure i sense límits.

L'hipertext és extremadament versàtil. A més de donar l'escriptor l'ocasió de poder arribar a un alt nombre de lectors, també crea l'oportunitat per al lector de poder estar al mateix nivell de l'escriptor mitjançant els elements interactius que permeten debatre, comentar i interpretar.

Què en penseu? Segur que podem millorar aquesta definició amb el pas del temps.

Novetats!

Com veieu, poc a poc vaig trobant novetats per millorar la presentació del blog. Això és un sense fi de dissenys i diverses opcions, però m'ho passo bé. Aviat tindré alguna cosa que escriure!

Bon dia, bona hora...

Comença una nova setmana, un nou mes i potser la primevaera! Bon dia a tothom. També toca estudiar, llegir, rellegir i pensar.

Deixo una frase d'un dels grans de la pedagogia, el mestre Freire.

Fins aviat!

Escriptures Hipertextuals - Introducció a què?

Comença el segon semestre del curs 2014/15 i toca Escriptures hipertextuals. Què és això? De què es tracta aquesta assignatura? De moment, ni idea, però estem a punt de saber-ho i endinsar-nos en el món de l'anàlisi lexicomètric!

Tal i com estableix el programa de l'assignatura, cal crear un blog durant la primera setmana del semestre. Com veieu, aquest primer pas ja el podem donar per fet. Hi faltava, però, una mica de contingut i d'aquí ve la idea d'aquest article com a tall d'introducció i com a prova.

Així, doncs, em dono la benvinguda a mi mataix i a qualsevol altre que s'hagi trobat aquest text sense voler. Ja és massa tard, em sap greu, però has pèrdut un minut de la teva vida que mai no tornarà.

Fins aviat!