The Body (El Cos), de Shelley Jackson, és sens dubte un dels millors hipertextos en línia disponible avui dia. Si es té en compte que va ser escrit l'any 1997 encara té més valor, sobretot quan es compara amb altres obres de ficció en hipertext que són més recents i bastant menys atractius.
La pàgina principal és el dibuix d'un cos femení en blanc i negre. Diverses parts del cos estan ressaltades amb el seu nom escrit al costat. Cada quadrat és un enllaç que porta el lector a una pàgina diferent en què l'autora explica íntimament alguns relats sobre la part del cos seleccionada.
Els textos són molt variats tant en llargada com en estructura. Alguns són històries o records, mentre n'hi ha d'altres que són poesia. El que tots els textos tenen en comú és el fet de contenir enllaços vinculats amb altres parts del cos. Els enllaços són paraules marcades de manera típica, de color blau i subratllades.
D'aquesta manera, el lector pot llegir sobre una part del cos i després triar un enllaç (sovint hi ha més que un) per tal de seguir una història personalitzada. El contingut és molt interessant i l'autora m'ha sorprès amb altes dosis d'humor i sinceritat.
Una vegada que el lector comença el viatge hipertextual pel cos, però, no pot triar qualsevol text sinó ha de decidir entre els enllaços donats. Tampoc no es pot tornar a la pàgina principal i al cap d'una estona m'he sentit en mig d'un laberint del qual no havia sortida. Trobo a faltar un índex o barra de navegar per tal de tornar a la imatge del cos. D'aquesta manera, es podria triar els textos que més interessen en comptes d'haver de seguir les limitades opcions donades. Tanmateix, és una obra fantàstica i molt divertida.
Doncs, a mi no em va acabar d'agradar.
ResponderEliminarSí tenia "certa" coherència, a diferència d'altres dues que vaig llegir, però va arribar un moment que no entenia algun paràgraf, és a dir, quin sentit tenia el que estava llegint amb altres fragments llegits.
Ara bé, sí analitzem cada paràgraf independentment, sí que diria que n'hi havia de divertits
Tens raó. Una cosa que no m'acaba de convèncer és la relació entre les paraules/anclatges i els enllaços. Potser parla del cel y et porta a la pàgine dels dits del peu. En aquest sentit és poc coherent.
ResponderEliminarLa veritat és que després dels altres dos posts que vaig escriure em venia de gust fer-ne un de positiu!
això sempre està be, pensa amb el "siempre positivo, nunca negativo" ;-)
ResponderEliminar