Idees principals d''Escriptures Digitals'

    S'ha argumentat que l'escriptura hipertextual permet la participació del lector, qui esdevé coautor o lectoautor, mitjançant l'acció d'afegir comentaris, context o altres formes de text. Tanmateix, quan comparem l'escriptura amb l'oralitat veiem que el receptor no té les mateixes possibilitats. En la comunicació oral el receptor pot dialogar, preguntar, participar i tornar a explicar la història de manera distinta, mentre el lector d'una història d'hipertext esdevé el lectoautor sense possibilitats d'escriure. En tot cas, la literatura hipertextual permet la participació del lector i, com el llibre en paper, no arranca sense la seva col·laboració. Resulta importantíssim, doncs, el nivell de la interactivitat del text.

    Pel que fa a les estructures d'organització de l'escriptura hipertextual, cal destacar la dendrítica-circular (o arborescent-circular) la qual fa servir una interfície principal per tal de moure d'un node a un altre. Aquesta interfície és la més tradicional i consisteix a una pantalla d'inici des d'on es pot arribar a les altres parts. Una segona estructura és la polidendrítica (o multiarborescente), que permet canviar de posició des de qualsevol lloc sense haver de tornar al principal. N'existeixen d'altres, però el que és cabdal és utilitzar el més adequat segons el producte. Pot haver-hi variacions en la tipografia, l'ús d'imatges o canvis en les dicotomies tradicionals (d'esquerra a dreta, des de dalt cap a baix etc.). L'hipermèdia també facilita la comunicació d'informació fins fa poc gairebé impossible de resumir o posar a l'abast del gran públic, com ara obres històriques o religioses.

Quant a la literatura hipertextual, dóna al lector el poder de transformar la història. L'hipertext està desmuntant la narrativa tradicional perquè fa replantejar la seqüència sota un paradigma de la "llibertat controlat". Per a què l'experiència hipertextual sigui positiva, cal que l'autor creï un espai amb el qual el lector pugui establir una relació potent, i l'escenari ha de permetre el desenvolupament adequat dels personatges. La clau és la creació d'un entorn en què l'espai, el temps i l'emoció dels personatges fusionen conjuntament amb la interactivitat per tal de donar al lector una experiència que seria impossible aconseguir mitjançant una narrativa tradicional. Això no obstant, les limitacions de la narrativa interactiva, és a dir, el software actual, els condicionants d'internet, la falta d'inversió econòmic i la creativitat dels autors, sovint no faciliten la seva producció.

Virgilio Tortosa (ed) (2008). Escrituras digitales. Tecnologías de la creación en la era virtual. Alicante. Publicaciones Universidad de Alicante.