...that is the question.

lunes, 11 de mayo de 2015

Navegació per hipertexts en línia 1

"Data diaries" - Cory Arcangelhttp://archive.turbulence.org/Works/arcangel/


    Fem un 'clic' sobre la imatge del títol de l'obra a la pàgina principal i ens anem cap a una segona pantalla on podem triar entre dues opcions. En primer lloc, hi ha un hipervincle cap a la introducció la qual explica les arrels tant de l'autor del hipertext com de l'obra en si. En segon lloc, es pot clicar sobre "Watch Movies" (Veure Pel·lícules), hipervincle que ens portarà al contingut principal del hipertext. La tipografia és molt simple, fent servir un font que imita l'escriptura a mà, i tota la pàgina és en blanc i negre.
    Quan triem el segon hipervincle estem transportats cap a una altra pantalla força semblant a l'anterior, només que ara tenim l'opció de veure les pel·lícules o bé en color o bé en blanc i negre. A la propera pantalla (a sota) podem escollir la data desitjat mitjançant els dibuixos amb text. Quan decidim la data es fa 'clic' sobre la imatge a baix a la dreta i apareix una finestra amb l'audiovisual corresponent a aquell dia (amb el meu ordinador no he pogut comprovar el contingut per raons informàtiques).


    És una manera divertida i original de compartir i difondre la informació d'un diari personal. Tanmateix, trobo que la interfície és bastant simple i massa antiga. Té la gràcia de fer servir les noves tecnologies, però com a hipertext no supera en absolut l'abast d'un text en paper. Encara que sigui del 2002, és ja molt passat de moda pel que fa a la interactivitat i el disseny és poc cridaner.

2 comentarios:

  1. Som d'una generació que encara el paper ens agrada més!! A mi,personalment sí!!!!!

    ResponderEliminar
  2. De moment, per les obres en línia que he vist només veig que, en general, tenen la gràcia de permetre anar amunt i avall. Començo a dubtar de si són més adients per a persones que no els agrada llegir massa, aquests formats no tenen massa text, i, en canvi, els lletraferits com jo no hi trobem el què.

    Que voleu que us digui, m'encanta agafar un 'totxo' (que diria més d'un) de Ken Follet i empassar-me 900 pàgines sense voler que acabi mai, i esperar que sorti la nova part de la seva darrera triologia. Per cert, ja devorades totes tres.

    ResponderEliminar