Comunicació/escriptura/llenguatge hipertextual

    L’escriptura ha servit per tal de transmetre coneixements en forma d’una exposició o explicació. Es fa servir la organització paratextual per facilitar la lectura i “desencadenar (les) operacions mentals interpretatives” (Séré: pàg. 123) dels lectors. El paradigma del paratext contínua actualment en el document hipertextual, com també en els textos en paper. Tanmateix, suposa una participació activa i l’ús d’estratègies d’interactivitat per tal d’estimular les operacions mentals i construir el coneixement. L’aprenentatge, doncs, es realitza mitjançant explicacions explícites i a través de definicions i aportacions noves. I, com s’ha vist, cal activar sabers implícits mitjançant conceptes coneguts, il·lustracions o imatges.

    Tal i com l’escriptura ha evolucionat cap a formes hipertextuals, el llenguatge també es mou cada cop més cap al paradigma hipertextual. Dins aquest marc, s’ha creat un nou llenguatge multi-direccional, en què el llenguatge tècnic es torna quotidià (sense cap problema podem parlar de xips, xats o gigabytes) i el llenguatge banal s’aplica i s’utilitza en l’escriptura (paraulotes o grolleries). A més, destaca la incorporació i ús d’altres llengües, sobretot la introducció de l’anglès, a tots els nivells de la societat, gràcies a l’adopció de noms propis relacionats amb les noves tecnologies (ADSL, mail o web).

   Si bé la comunicació interpersonal tradicionalment havia estat marcada per l’expressió oral, avui en dia la comunicació també es mou en l’àmbit escriptural de les noves tecnologies. De fet, a penes es parla, s’escriu mitjançant els correus electrònics, els xats, els missatges curts del mòbils o altres plataformes. Aquestes aplicacions no només han facilitat la comunicació escrita, sinó que també han donat lloc a l’ús de llenguatge hipertextual en la vida diària a través d’abreviatures, imatges o altres presentacions que substitueixen les paraules (a10 [adéu], emoticones etc.).

    A canvi de l’oralitat, l’escriptura porta un desfasament del temps entre la producció i la recepció, permet la repetició de la lectura i es pot organitzar. És nolineal i demana l’ús del canal visual. Les noves tecnologies creen nous llenguatges i comportaments pel que fa la comunicació entre l’usuari i els altres. Esdevenim hipertextuals a mesura que ens adaptem a les eines tecnològiques. Fem servir ordinadors, tauletes o telèfons mòbils i comuniquem a través dels missatges o les xarxes socials. El llenguatge hipertextual, com a qualsevol llenguatge, té una dimensió simbòlica que ens afecta i configura el nostre pensament i conducta.